Seguim amb aquest fascinant món de les Dislàlies, aquest trastorns del llenguatge tan present en els nostres nens. Ens agradaria abans d'entrar en detall als tipus de dislàlies aclarir un tipus de dislàlia evolutiva que és molt comú en aquesta etapa d'adquisició del llenguatge i que es distingeix clarament dels tipus de dislàlies que representen un trastorn i requereixen un tractament especialitzat.
La dislàlia infantil evolutiva és la que té lloc a la fase de desenvolupament del llenguatge infantil, en què el nen no és capaç de repetir per imitació les paraules que escolta i ho fa de manera incorrecta des del punt de vista fonètic. Té diverses fases dins del desenvolupament del llenguatge del nen i finalment acaba quan el nen aprèn a pronunciar correctament tots els fonemes. Es caracteritza per certes dificultats a la adquisició del llenguatge del nen dins de les etapes del desenvolupament. Aquestes dificultats solen superar-se abans dels quatre o cinc anys, si no passa això és probable que sigui una altra causa la que produeix la dislàlia més que un simple retard i ens trobem davant alguna de les dislàlies següents.
La Dislàlia Infantil com a trastorn del llenguatge presenta tipus molt variats entre les quals es distingim: dislàlies funcionals, orgàniques i audiògenes.
1. La dislàlia funcional: Es diferencia de la resta dels tipus de dislàlies perquè el nen mostra una incapacitat funcional, sense poder explicar les alteracions que mostra a la parla per alguna causa orgànica. Aquesta alteració pot afectar la discriminació auditiva, la qual cosa suposa una alteració en la percepció dels fonemes (trastorn fonològic o dislàlia fonològica); oa la coordinació motriu, el que suposa un problema en la producció (trastorn fonètic o dislàlia fonètica).
És la més freqüent i es caracteritza per un mal funcionament dels òrgans articulatoris. El nen desconeix o realitza incorrectament el punt i la manera d'articulació del fonema. No sap fer vibrar la llengua per pronunciar bé la RR, i sol reemplaçar la S per la Z, o la R per la D perquè no és capaç de fer vibrar la llengua.
2. La dislàlia orgànica: fa que el nen tingui dificultats per articular determinats fonemes per problemes orgànics. Es presenta als nens quan presenten alteracions a les neurones cerebrals, quan tenen alguna malformació o anomalies als òrgans de l'aparell fonador. Aquest tipus de dislàlia provoca una dificultat en el llenguatge, que se centra en fonemes concrets.
3. La dislàlia audiògena: es caracteritza per dificultats originades per problemes auditius. El nen se sent incapaç de pronunciar correctament els fonemes perquè no sent bé. En alguns casos, cal que els nens utilitzin pròtesis.
La dislàlia és un trastorn del llenguatge que es diagnostica amb certa facilitat en un nen. Quan un nen amb més de 4 anys pronuncia malament les paraules, no aconseguint una articulació correcta de les síl·labes, l'entorn familiar i educatiu del nen ho nota fàcilment.
Al principi, molts intentaran ajudar-lo, corregint la seva manera de parlar. Tot i això, sense un tractament orientat i especialitzat, és molt difícil solucionar el problema d'una manera casolana. La dislàlia infantil sol ser detectada en els primers anys del nen, i encara que no representi gravetat és convenient corregir-la com més aviat millor, per evitar problemes de conducta i de comportament als nens.
Un diagnòstic primerenc d'aquesta dificultat en la parla del nen és molt important perquè, molt sovint, altres nens riuen del defecte d'articulació o pronunciació, i imiten de forma ridícula i de burla, la manera de parlar del nen amb dislàlies.
Això pot agreujar el problema del nen, causant trastorns en la seva personalitat, inseguretat, baixa autoestima, problemes de comunicació amb el seu entorn, i altres dificultats que poden alterar-ne el aprenentatge escolar.
Cristina Oroz Baix